Molta gent té entès, erròniament, que els teleobjectius produeixen una compressió de la perspectiva i que els angulars creen l’efecte contrari. Res més lluny de la realitat! LA PERSPECTIVA D’UNA FOTOGRAFIA DEPÈN ÚNICAMENT DEL PUNT DE VISTA I LA VISUAL PRINCIPAL QUE HAGUEM ESCOLLIT PER REALITZAR-LA, PERÒ MAI DE LA DISTÀNCIA FOCAL DE L’OBJECTIU QUE UTILITZEM. Una altra cosa serà l’enquadrament, o retall, que escollim per la fotografia, ja sigui de forma analògica o digital, però aquest mai variarà la perspectiva.

Així comença el meu article FOCALS I VISUALS on explico amb tot detall aquest fet. Ara vull acabar-ho de demostrar amb un exemple pràctic que he fet. Veurem que el zoom òptic és idèntic al zoom, o retall, digital en quant a la perspectiva de la imatge. Per això he fet la fotografia de la figura A amb una focal de 20mm i les successives corresponents a les altres focals indicades en la mateixa figura A, sense moure la càmera.

art35_figA

figura A

I a continuació mostro els successius resultats de les diferents focals (esquerra) amb el corresponent retall digital equivalent de la primera fotografia,  feta amb el 20mm, (dreta).

art35_figB

art35_figC

art35_figD

art35_figE

art35_figF

Com podeu veure la qualitat del retall digital va disminuïnt com més ampliem, però la perspectiva de les imatges no varia i, per això, les obstruccions i les relacions geomètriques d’escala entre els diferents objectes de l’escena no varien. Si fos veritat que els teleobjectius comprimeixen la perspectiva, aquesta coincidència no s’hauria de produir. Per això si els sensors de les càmeres fossin capaços d’ampliar tant com vulguéssim digitalment sense perdre gens de qualitat, podríem disparar sempre amb gran angular i retallar sempre a posteriori digitalment sense haver de canviar mai les distàncies focals. Per tant el famós efecte de compressió de la perspectiva és degut al nostre desplaçament a l’hora d’escollir el punt de vista, independentment de la focal que utilitzem.