art33_IMG

Aquest article no pretén ser un receptari de mètodes compositius, sinó que només vol introduir o refrescar, de manera senzilla, l’origen matemàtic de certes raons compositives a la gent inquieta o curiosa com jo. Sempre m’ha agradat aprendre qüestions curioses, normalment tècniques, que a priori no serveixen massa per posar-les en pràctica. Allò típic que expliques amb il·lusió i molt motivat, i la resposta del teu interlocutor és “i això per què serveix?”, i només pots contestar “potser no serveix de massa però m’encanta coneixer-ho i poder-ho explicar!”. M’agrada creure que aquesta “cultureta” acumulada subliminalment, aflora a l’hora d’encarar els nostres problemes i ajuda silenciosament a trobar la seva solució.

Bé doncs, el conegut “número d’or” o “número auri” surt de la famosa Successió de Fibonacci inventada per aquest matemàtic italià al segle XIII. Aquesta seqüència matemàtica de nombres naturals comença així: 0 , 1 , 1 , 2 , 3 , 5 , 8 , 13 , 21 , 34 , 55 , 89 , 144 , 233 … on cada número és la suma dels dos anteriors. D’aquesta sèrie surt la raó o proporció 1,618033989 (φ – “phi”) que és el nombre d’or. Aquest es calcula dividint qualsevol número de la sèrie pel seu anterior i, com més grans agafem els dos números consecutius de la sèrie per dividir, amb més precisió obtenim aquest valor. El número d’or no només s’utilitza en molts mètodes de proporció i harmonia, sinó que també és àmpliament present a la natura. I d’aquí surt l’espiral utilitzada en composició que mostra la figura A. Recordeu que amb Lightroom, aquesta espiral i altres ajudes compositives es poden canviar dins l’eina de retall o reenquadrament prement successivament la lletra “O”.

art33_figA

figura A

No pretenc que ara agafeu calculadora i regle i us munteu un sistema milimètric de composició per les vostres fotos, però potser us pot servir d’inspiració, a manera de gimnàstica compositiva, repassar aquestes cerques al Google Images:

O, simplement Fibonacci.