art30_IMG

Per poc que t’hagis ficat al món de la fotografia segur que hauràs topat en més d’una ocasió amb aquetes “muntanyetes” negres o de colorets, ja sigui a la pantalla de la teva càmera, en algun programa fotogràfic o en algun llibre. L’histograma és un tema que acostuma a fer mandra d’entrar-hi però quan s’entén el seu senzill significat, llavors resulta difícil d’ignorar-lo. En aquest article intentaré fer una introducció senzilla a l’histograma per tal que deixi de ser incomprès.

L’histograma és una representació estadística que ens indica la proporció de píxels de cada tonalitat que hi ha en una imatge. Si és negre o blanc vol dir que representa els nivells de grisos o lluminositat. Recordem que dos colors diferents poden tenir una mateixa lluminositat o, dit d’una altra manera, que si els de-saturem tots dos correspondran a un mateix gris. També podem veure els histogrames corresponents a cada canal R (vermell), G (verd), B (blau), i llavors s’ens representarà amb el color del canal corresponent. Per simplificar la qüestió, a partir d’ara només veurem histogrames de representació de la lluminositat.

 

art30_figA

figura A

 

La figura A mostra com llegir l’histograma. L’eix vertical indica quina proporció de cada tonalitat hi ha dins la imatge, essent la part inferior el valor mínim. I l’eix horitzontal distribueix les diferents tonalitats de gris corresponent la part esquerra al negre i la part dreta al blanc. L’histograma de la Figura A tindria una major presència de tons de la zona dels mitjos, i predominen els tons foscos enfront dels clars. Només amb aquesta simple lectura podem interpretar l’esquema bàsic de tons que tindrà la imatge en qüestió. També podrem determinar si ha quedat subexposada, sobreexposada o amb l’exposició correcta de manera objectiva, molt millor que fiar-nos de com veiem la imatge per la pantalla LCD de la càmera, moltes vegades amb condicions de llum ambient molt desfavorables que condueixen a una lectura subjectiva errònia. A la figura B veiem un exemple de tres exposicions d’una mateixa escena amb els seus corresponents histogrames.

 

art30_figB

figura B

 

De totes maneres, però, no s’ha de caure en l’error de buscar un histograma “perfecte” com a objectiu d’assolir en totes les nostres imatges. És tant fàcil d’entendre com que una foto nocturna haurà de tenir un histograma típic de subexposició i al contrari, per exemple, en fotos de clau alta (predomini dels tons més clars). A continuació teniu una sèrie de fotografies amb el seu corresponent histograma.

 

art30_figC

figura C

 

La figura C correspon a una escena nocturna, la majoria de tons són foscos i per això l’histograma es concentra a la part esquerra.

 

art30_figD

figura D

 

A la figura D veiem una imatge on l’horitzó delimita clarament dues zones tonals de l’escena: l’aigua fosca de la part inferior, i els tons més clars corresponents als edificis i el cel de la part superior. I això es tradueix amb el seu corresponent histograma amb dues puntes clarament marcades. La punta de més a l’esquerra correspon a la part inferior de la imatge i la punta central a la part superior.

 

art30_figE

figura E

 
La figura E mostra una imatge molt compensada de tons. Conté des de tons foscos fins a tons clars, passant pels intermitjos, i cap to destaca clarament sobre els altres. Per això tenim un histograma ampli fruit d’aquesta rica gama tonal.
 

art30_figF

figura F

 

I, finalment, la figura F correspon a una imatge artificial que només conté tres tons repartits amb la mateixa proporció. Heus aquí que el seu histograma siguin tres úniques barres amb la mateixa altura.

Arribats en aquest punt sovint em trobo que em pregunten a veure com es fa per modificar l’histograma segons la nostra voluntat. Hi ha diferent mecanismes per fer-ho, des de canviant l’exposició amb la càmera, editant la imatge amb algun software d’edició, manipulant l’escena modelant la llum amb flaixos i/o reflectors, per exemple, o afegint o traient elements de l’escena amb diferents tonalitat. Si sobreexposem desplaçarem l’histograma cap a la dreta i viceversa, si afegim contrast a l’escena veurem com s’allarga l’histograma, i s’encongirà si hi traiem contrast.

Però en definitiva, no buscarem aconseguir un histograma sinó que simplement utilitzarem la seva lectura per comprovar si es coherent amb la imatge que volem aconseguir, i en cas contrari actuarem per corregir-ho.